La situació de crisi que estem patint actualment, ens ha portat a un canvi de paradigma generalitzat. Sense entrar en les conseqüències que han remolcat l’arribada de la COVID-19, és moment de prestar especial atenció al nou estil de treball.
La reinvenció de tots els sectors per poder continuar a mesura del possible, amb els negocis per esquivar els temuts ERTOs i EREs, ens deixa en una conjuntura particular. Adequació de les pàgines webs, execució dels sistemes de comerç en línia, comandes a domicili, i entre altres alteracions ens trobem amb el teletreball.
Font pròpia: Teletreballant
El teletreball ha obert una nova escletxa entre treballadors i directius/caps d’empreses. Els assalariats han demostrat, en termes generals, la seva predisposició i una commutació a la forma de treballar, en la qual ha quedat palès que des de casa, poden dur a terme la seva funció. No entrarem tampoc, que en gran part els treballadors han augmentat les seves hores de treball, per intentar finalitzar amb èxit més de les seves labors habituals.
Sí que és cert que en alguns sectors l’adequació d’aquestes noves opcions és complicat o impossible, però hi ha altres on la possibilitat de treballar des de casa, almenys alguns dies, és totalment factible.
Quina és llavors aquesta escletxa de la qual parlem? Doncs que alguns directius demanen ja, la tornada a un àmbit laboral arcaic. Vetust perquè la tecnologia ha demostrat el ventall d’opcions per aconseguir un punt equidistant, una conciliació a la qual fa anys que es ronda entre la vida laboral i familiar.
Font Mark Esteban: La Meritxell teletreballant alhora que vigila a la seva filla.
És inevitable, no entrar en el fet que ara mateix per aquells que tenen càrregues familiars, el teletreball és una única opció. Una opció que per altra banda no és òptima, ja que els fills imploren, segons l’edat, unes atencions que compliquen el compliment de les obligacions laborals. Així i tot, no queden desateses aquestes funcions, sinó que es fan malabarismes amb les hores de dormir i l’ajuda de familiars, per acabar de la millor manera les seves obligacions com assalariats. Encara que per alguns responsables, mai és suficient.
Per tant quan es demana la recuperació a la normalitat arcaica, l’escletxa apareix cada cop més oberta, quan has de triar de nou, si seguir treballant, desplaçant-se fins al lloc de treball, passant les hores de dinar allà, etc. o abandonar la feina (havent de donar les gràcies a l’empresa perquè han facilitat la sortida).
Font Mark Esteban: La Gina 1 any i 6 mesos.
No és un secret que fa anys que es lluita perquè no es visqui per treballar, que s’aconsegueixi uns horaris més òptims, que permetin tenir vida un cop acabat l’horari laboral per estar amb els fills, amics, o simplement per fer el que ompli a cadascú. Una opció on no s’hagi de triar entre tenir una carrera professional o tenir descendència. Perquè cada pas que es fa endavant queda difós per opcions ineficaces que acaben al mateix lloc: a les portes de l’INEM o a fer-se autònom (amb tot el que comporta).
Les injustícies no desapareixeran si no es lluita contra elles amb persistència. Un cop més som aquí per reivindicar una situació actual que no ens agrada, i en les que podem veure afectades i afectats, a molts col·lectius. No va de sexes, va dels drets de totes les persones com a treballadores.
Junt@s som més forts.