Actualment, la representació femenina en el sector tecnològic és preocupantment baixa, tan sols un 15%. Per aquesta raó, cada vegada són més les persones que s’uneixen per arribar a aconseguir un mateix objectiu: la paritat en el món TIC (tecnologies, informació i comunicació). Per molt que s’hagi avançat força en els darrers anys, la realitat és que la paritat encara està molt lluny. Aquest problema es va portar a debat el passat 25 de juny a “Revolució 4.0”, programa emès a TV3 i presentat per la periodista Xantall Llavina. En aquesta ocasió van voler plasmar la situació en què es troben les dones que formen part del món TIC de manera visual, i és que el plató estava format íntegrament per dones, amb l’excepció de dos homes. En aquest capítol, anomenat “Empoderament total: dones i tecnologia”, Vanessa Lorenzo, Mar Alarcón i Helena Torras van unir forces per parlar sobre la paritat i com accelerar la seva arribada, ja que si avança al mateix ritme que fins ara, no aconseguirem igualtat en el sector tecnològic fins d’aquí a 200 anys. Van estar acompanyades en el plató per altres dones destacades del sector, com són Anna Mercadé, Khaoula, Liz Castro, Gemma Recoder o Isona Passola.
Per poder entendre de què tracta la paritat s’ha de tenir en compte 3 termes. El primer d’ells és el sostre de vidre, és a dir, una barrera social invisible que no permet que les dones aconseguir un ascens laboral. De fet, tal com senyala Anna Mercadé (presidenta de l’associació “50 a 50”) actualment el 70% de les empreses catalanes no té cap dona a la direcció. De fet, Jordi Arrufí puntualitza que en el sector directiu hi ha un 12% de dones, mentre que en el món de la direcció general, aquest percentatge és de tan sols entre un 1% i un 4%. Per altra banda, l’any 2030, que és l’any que les Nacions Unides tenen com a objectiu perquè s’arribi a la igualtat de gènere. Per últim, 50/50, que és la porció que es vol que representi els homes i dones que hi ha d’haver per arribar a la paritat total d’una empresa.
Lorenzo, qui és model, emprenedora i empresària, destaca en un moment del programa la diferència de la percepció que tenim els homes i les dones respecte a la paritat. “Para ellos quizá estamos mucho más cerca de la igualdad que la que nosotros vivimos”. Això fa que ens plantegem fins a quin punt la societat és inconscient del nivell de desigualtat davant del qual ens trobem.

La situació actual en dades
A les empreses TIC hi ha un 14% de dones entre els treballadors, i tan sols un 8% de dones en els alts càrrecs. A més, les dones guanyen un 16,2% menys que els homes per fer la mateixa feina.
Per altra banda, els estudis diuen que quan hi ha dones als consells d’administració els riscos comercials baixen. Tot i això, el percentatge de dones en consells d’administració a França és del 37%, a Itàlia ens trobem amb un 30% i a Espanya el tant per cent és de només 20%.
Actualment, només el 10% d’emprenedors a la tecnologia són dones. Això significa que molt poques noies escullen una carrera tecnològica. De fet, tal com apunta Jordi Arrufí, en el sector universitari del món de la tecnologia hi ha, aproximadament, un 25% de dones.

Sense pausa, però sense pressa
Per molt que encara falti molt camí per recórrer, les coses han canviat molt en els darrers anys. Aquesta evolució, que va començar amb la revolució silenciosa que va permetre que les dones ens incorporéssim al món laboral i a la formació, ha tingut un gran impuls en els últims anys gràcies a la tecnologia i les xarxes socials. Aquestes eines han permès donar visibilitat a les dones i, fins i tot, denunciar situacions d’injustícia, com és el cas del moviment “Me too”, el qual va permetre a moltes dones denunciar assetjaments sexuals. Helena Torras insisteix en la idea que les xarxes socials serveixen per recolzar-nos (les dones), reflexió que també comparteix Khaoula, premi E-TECH 2018 a millor acció gironina a la xarxa.
Per tant, no tot és de color negre. Avui en dia, hi ha vàries iniciatives per donar impuls a la inclusió de les dones en el món TIC, com per exemple “Woman in Tech”, que tenen l’objectiu de promoure i aconseguir augmentar el percentatge de dones en l’indústria tecnològica.
Per altra banda, per tal de lluitar contra la desigualtat en número davant de la que ens trobem, avui en dia totes les empreses que tinguin seu central a Califòrnia (EUA) hauran de tenir, com a mínim, una dona en el consell d’administració. A partir de l’any 2021, aquest número s’haurà hagut de convertir en tres. En cas de no complir amb aquest requisit, les empreses podran ser multades amb fins 300.000$ (USD). Aquesta mesura ja es va posar en pràctica a Noruega, que va ser el primer país a fer una llei d’aquest estil, fa deu anys.

La conclusió
Podem mirar el got mig ple o mig buit. Hem avançat molt, però és evident que encara ens queda molt per recórrer. El que no podem negar és la realitat, i que aquesta realitat necessita un canvi, que pot resumir-se en una paraula: feminisme. Tal com diu Vanesa Lorenzo: “Tots hem de ser feministes, qui pot estar en contra d’això?”. La igualtat en el món TIC no serà fàcil d’aconseguir, però el que és evident és que el futur és la paritat.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/revolucio/empoderament-total-dones-i-tecnologia/video/5873013/